Tot i no coincidir amb la data de celebració no podíem deixar passar l'ocasió d'incloure-la al ple municipal del mes de març.
Amb l'entesa de tots els grups municipals es va aprovar per unanimitat la moció següent:
MOCIÓ A
PROPÒSIT DEL DIA INTERNACIONAL DE LES DONES: UN TREBALL DIGNE I UN SALARI JUST
PER JUSTÍCIA DE GÈNERE.
Les dones
treballem de forma remunerada o no. Fem dobles i triples jornades treballant
fora de casa o a casa, o a tots dos llocs o, fins i tot, tres quan cal
ocupar-se de la cura de familiars grans o amb malalties. I ho fem de manera
desigual, assumint càrregues desproporcionades i que són abordades de forma
discriminatòria. Això ha estat així des dels orígens de la divisió sexual del
treball i, malgrat les conquestes assolides per les lluites feministes, la
suposada crisi i les seves polítiques pro-desigualtat i austericides ens
mostren un balanç devastador sobre els drets de les dones.
Malgrat que la
econòmia només s’ocupa d’un aspecte, els treballs no són només les activitats
productives sinó també les reproductives que sostenen la vida humana. Atès que
el treball productiu o remunerat és
central per garantir els drets econòmics
en el sistema actual, les dones continuen patint les pràctiques
discriminatòries que aques sistema genera i ha accentuat; en conseqüència, les
desigualtats avancen i els drets i llibertats reculen. La vida, doncs, no és
sostenible. Aquest és el balanç de tota la crisi generada per la globalització
econòmica: la insostenibilitat i l’esgotament del model capitalista-neoliberal
i patriarcal-heteronormatiu. Governs amb programa neoliberal de devaluació i
precarització del treball i del sistema de benestar han convertit les dones,
encara més, en treballadores de segona classe.
Avui, la
bretxa salarial és 8 punts més alta que al 2008. La crisi ha devaluat els
salaris de les classes treballadores i s’ha pronunciat encara més en les dones.
Les dones cobrem actualment (segons dades de 2015) salaris un 24,8% inferiors
als dels homes. Mentre el sou mig a Catalunya dels homes és de 27.836€/any, el
de les dones és de 20.931€. La conseqüència d’aquest fet és que les dones
treballem 79 dies a l’any de forma gratuïta i que deixem de rebre entre 6.000 i
9.000€ cada any, en funció del lloc i la categoria laboral.
La bretxa
salarial encara es pronuncia més en sectors d’ocupació on hi ha una major
presència de dones, com els d’administració i serveis o sanitaris i de serveis
socials. El 65% dels llocs de treball d’aquests sectors els ocupen les dones i
elles cobren entre un 33,21% i 30,33% menys que els seus companys homes. Les
retallades de la Generalitat en l’ocupació pública de l’Educació i la Sanitat
han afectat a més dones. Les retallades a la dependència han provocat que les
dones hagin d’assumir el rol de cuidadores i perdin els seus llocs de treball,
d’altra banda, més mal remunerats.
La
Organització Internacional del Treball (OIT) va alertar que Espanya és el país
desenvolupat on més han augmentat les desigualtats a causa de la devaluació
dels salaris i la pèrdua dels salaris que entren en una llar. La reforma
laboral, les retallades salarials, la destrucció de llocs de treball, l’augment
dels treballs a temps parcial han tingut efectes directes en l’augment de la bretxa
salarial de gènere. Però factors com la segregació de gènere en els rols
laborals i familiars, amb atribucions tradicionals a homes i dones, com la
manca de recursos i serveis públics, són determinants en la discriminació per
raó de gènere i la vulneració dels drets econòmics de les dones.
La injustícia
de les polítiques que han aplicat els governs de dretes a Catalunya, Espanya i
Europa, encara són més visibles quan la realitat avança en un sentit contrari.
És a dir, les dones tenen més estudis que els homes, però, només el 66% de les
dones tenen un lloc de treball remunerat, mentre que ells s’ocupen en un 80%.
La diferència entre formació acadèmica i l’ocupació està causada per la manca
de recursos per l’atenció de fills i filles i la pitjor retribució del sou de
les dones. Les polítiques de conciliació han caigut del marc normatiu. La
corresponsabilitat, però, és essencial per abordar les desigualtats. La
maternitat és, per a moltes dones, l’inici de la desigualtat laboral. Els
permisos per a la criança de fills i filles estan lluny d’esdevenir una
política transformadora quan no són obligatoris, ni iguals ni intransferibles.
La justícia de
gènere és una qüestió inajornable. La situació de les dones respecte els seus
drets econòmics constata la vulneració i precarització que genera un model
econòmic liberal i un model social injust, que castiga doblement, en funció del
gènere. El major repte que afrontem socialment és resoldre el conflicte
capital-vida. I això, comença en reconstruir la justícia de gènere.
Per tot això
el Grup Municipal d’ICV-E recull el manifest de Dones amb Iniciativa proposa al Ple, l’adopció dels següents
ACORDS:
Primer.- Declarar la justícia de gènere i les
polítiques d’equitat de gènere com un eix central i prioritari en l’acció
institucional de l’Ajuntament.
Segon.- Manifestar el compromís amb la
igualtat salarial i lluitar contra totes les formes de discriminació salarial i
laborals que es puguin produir al municipi prenent les mesures oportunes
d’actuació i denuncia davant l’autoritat competent.
Tercer.- Reforçar els recursos destinats a
l’assessorament laboral en els Serveis d’Informació i Atenció a les Dones.
Quart.- Revertir les retallades en els serveis
de benestar i de cura de les persones, especialment, a l’escola bressol pública
i la llei de dependència.
Cinquè.- Declarar el municipi de Sant Vicenç de
Castellet favorable als permisos de maternitat i paternitat iguals i
intransferibles.
Tot i que en aquest text hi figura el nostre grup municipal, finalment van ser tots els grups municipals qui vam presentar la moció.
