El 2013 pateix, abans de començar, un seguit de malures que no permeten pensar que sigui millor que l'any que estem acomiadant.
Massa són els inputs que ens fan ser pessimistes. Una radicalització, a nivell mundial, d'uns esquemes molt tronats que en nom del liberalisme econòmic, volen fer passar per l'adreçador al 99% de la població, per tal d'enriquir els de sempre.
Imposant la bondat dels governs que segueixen les anorreadores pautes i desestabilitzant (per terra, mar i aire) aquells països que intenten modificar el model per a girar l'evolució d'aquells països cap a sistemes menys anorreadors de les classes populars.
Les desigualtats entre els països del nord i del sud. La manca de drets humans, molt flagrants i publicitades en determinats països i, potser tan flagrant però amagades dels països que, alguns s'entesten en anomenar civilitzats.
Les guerres imposades per a la millora de l'acumulació del capital, que provoquen ferides que després d'anys i anys segueixen sagnant.
Alguns fa temps diuen que el sistema capitalista es mort i que és absurd de crear un nou sistema basat en els mateixos principis d'explotació sobre la majoria d'esser humans, sobre els recursos finits del planeta,...
I això a casa també ho vivim !!!
Ja portem un temps que els governs que marquen el nostre present i futur, s'entesten en ser més papistes que el papa. El govern espanyol del PP (amb pròleg del PSOE) van ser capaços de modificar la "sagrada" constitució a instàncies dels mercats (primer els deutes amb el capital i després els "súbdits de la constitució") però el nostrat govern de CiU s'ha apressat sempre a ser els primers a aplicar les polítiques de retallades d'imposició d'euros farmacèutics, cèntims dels carburants,...
Però tot plegat amanit i dissimulat per la guerra de banderes (que esperem no ens facin perdre bous i esquelles)
Mentre tenim un país on es disparen els índex d'atur, de pobresa, de precarietat laboral,... I si només fossin índex !!! A cada ciutat, a cada poble, a cada barri, a cada carrer, podem posar cares a gent que ho està perdent tot (alguns, et confessen, són a punt de perdre, fins i tot, la dignitat)
I d'aquest viatge no ens en podem desdir. No podem parar el tren i baixar.
Podem fer dues coses:
Entrar en depressió i recloure's en nosaltres mateixos i esperar que no ens toqui.
Plantar cara amb petites o grans mobilitzacions, amb petites o grans organitzacions, ajudar als qui més pateixen.
I aquí és on lliga el missatge que ha volgut transmetre iniciativa durant aquests dies.
La gent de l'esquerra verda volem continuar treballant per a la gent, sense defugir aquells altres temes de construcció nacional, de construcció europea, de construcció de nous referent de l'esquerra.
Si a més, a Sant Vicenç de Castellet ho podem fer des d'una forma organitzada, haurem aconseguit fer un pas important.
