Serà bo, aquest mes d'agost (bé seria molt millor, si uns quants països es prenguessin seriosament la possibilitat d'embargar i boicotejar l'Estat Assassí d'Israel) per deixar que les idees, les que venen de lluny, les que acaben d'arribar i les que comencen a arribar vagin fluint i, en el seu contrast tranquil, en puguin sortir línies de futur.
Però caldrà agafar molt d'aire, durant aquest mes, el setembre s'iniciarà un curs polític molt intens.
Electoralment dues eleccions (ajuntament i estat) que poden , haurien de, marcar el "canvi" real del nostre sistema polític.
A nivell català tenim molt properes les dates de l'onze de setembre i del 9 de novembre. Però continuem tenint al damunt la tisora política d'un govern massa escairat cap a la dreta-neoliberal que, amb les seves polítiques, crea nous "nínxols" econòmics (sanitat, pensions, educació,...) per a les grans empreses de serveis, mentre menys té té la demanda popular que reclama uns serveis públics de qualitat.
I a Sant Vicenç de Castellet ?
Doncs sembla que hem entrat en la "normalitat". La judicialització de la vida política local, comportarà de bon segur "moviment". Quina incidència tindrà a quest tema en la configuració del proper ajuntament (maig 2015) ? Qui se'n beneficiarà ? Quins nous protagonistes poden sortir a escena ?
Ja vaig posicionar-me sobre el tema de la imputació a polítics i tècnics municipals en un breu:
Informació,
justícia, celeritat, esclariment de responsabilitats, destriar entre corrupció
i gestió no supeditada a la legalitat (però sense interessos particulars) i,
sobre tot, sense demagògia.
Caldrà ser molt curosos en posar a tots al mateix sac. Cal perseguir als "xoriços", aquells qui n'han tret un benefici particular. Però estic convençut que moltes de les imputacions no tenen a veure amb la corruptela dels "xoriços"
Cal ser molt amatents a caure en el parany de "tots són iguals", donada que aquesta és la jugada que interessa a aquells que volen menys política i més negoci. Aquest és el discurs de la dreta més neoliberal a la que sembla que s'apunten molts dels que ara volen anar de "nous". Aquells que avui podem batejar com "adanistes" o potser millor "adamievistes", que propugnen que el món de la política acaba de començar, que fins ara tot ha estat corrupte i, en definitiva, una "merda".
Però és evident que els nous moviments han posat en valor (gràcies al fi d'etapa de la política com la coneixem) coses que fa molts anys alguns han vingut defensant (i se'ls ha titllat d'il·luminats, utòpics, comunistes,...), l'acció política és molt necessària (deia Joan Fuster que si tu no fas la política te la fan) però ha d'entendre's com la voluntat del polític per vestir el país (des del marc de la seva ideologia) no la dels "arribistes" que utilitzen la política per a vestir-se a si mateixos.
Cal un canvi de cultura política. Un canvi que no només ha d'esdevenir-se en els qui exerceixen càrrecs polítics, és molt important, potser més important encara, que s'esdevingui en la majoria de la societat (potser encara mediatitzada per allò que ens deien els nostres avis del no et posis en política. La foscor del franquisme són la guerra, els morts però també la por i el silencia).
I aquest canvi de cultura ha de començar allà on la política és més a prop a la gent.
Per tant cal proposar-se engegar, a partir del mes de setembre, un procés de confluència dels qui volen un nou moment polític. Dels que venen de lluny i dels que arriben. Dels vells i els joves. Dels compromesos fa molts anys i dels que ara necessiten comprometre's.
Però amb unes bases clares, un projecte polític que emmarqui el camí a seguir i allò que portem per fer aquest camí.
ens cal l'experiència de la gestió municipal de molts anys d'ajuntament democràtics, però també l'energia de la gent que vol canviar el procés històric.Si ho combinem, es pot...
I TANT SI PODEM!
(eslògan d'ICV-EUiA a les eleccions al parlament el 2012, no és manllevada de ningú)
joan baptista
militant d'ICV
