diumenge, 8 de juny del 2014

ADÉU BORBONS, NO CAL QUE US QUEDEU


Sembla que fa setmanes de l’abdicació del borbó... El soroll insuportable dels mitjans...El determinisme urgent de la proclama del nou borbó... Ara s’ha de fer el que mana la constitució...

No hi ha res més important en aquest país, en aquest estat ?

Ningú, hores d’ara, pot negar que amb l’abdicació s’ha engegat una maquinària, del sistema, per canviar peces del taulell i generar un ambient eufòric que faci oblidar les patacades sofertes pel bipartidisme imperant servidor i portantveu (cada vegada m’agrada més el terme que utilitzen a Amèrica “voceros”) del poder real.

En Joan Herrera parla, de fa mesos, de final de règim. Però aquesta cerimònia ostentosa intenta impedir-ho.

Quan avui es parla de república no es tracta només de ser molt conseqüents amb l’expressió de la voluntat popular i no la voluntat inelegible de la monarquia.

Quan parlem de república estem parlant d’un procés constituent, de més democràcia, de trencament amb el règim instaurat el 78. Del final del règim que va anorrear la república amb una insurrecció armada, en definitiva per tallar totes les cordes del famós “atado y bien atado”.

Però tot i que cal sortir al carrer a manifestar-se pel trencament democràtic que no es va poder fer al final de la dictadura, és més que possible que el proper dia 19 de juny, tinguem una corona renovada, rejovenida, amb una cort no monàrquica que ens en cantarà i lloarà cada paraula i cada gest.  El poder  ho té clar: la democràcia delegada diu que la majoria parlamentària és dels defensors de la corona.

Doncs no en queda altra que trencar aquesta hegemonia a les urnes.  És l’hora del Front Ampli d’Esquerres. Un front que ha de capitalitzar, a les urnes, tota aquesta voluntat que avui s’està expressant  i que la matemàtica parlamentaria està menystenint.

Com en una altra ocasió les properes municipals poden ser el punt final del regnat del borbó. Si les forces de l’esquerra a més de l’esforç  per a dibuixar polítiques d’igualtat i de reforç per ajudar les persones, llancen la idea republicana com a procés constituent d’un Estat que vol deixar de ser una caricatura moderna de l’antic imperi on mai s’amagava el sol.

Qui  no vegi, a l’esquerra, aquesta necessitat, no es mereixerà altra cosa que rebre el qualificatiu d’afí al règim. I compte amb els cants de sirena dels qui no són d’esquerra o de dretes. Aquests populistes acaben sumant  amb els partits del règim.
Espero que la desvinculació de “Podemos” a l’acord de les forces d’esquerra en favor de la república i en la demanda d’un referèndum  no sigui el primer pas en aquella direcció.

El moment és massa important i tothom haurà de jugar, deixant de banda les seves particulars i/o partidistes aspiracions. Caldrà un programa de mínims que facin possible situar l’Estat en la línia de sortida d’aquest procés constituent que trenqui el règim del 78.

I això que té a veure amb  Catalunya?

Tot. 

Si Catalunya vol decidir quin és l’estatu quo de la seva relació amb l’estat espanyol, caldrà posar-nos d’acord  i després negociar els termes amb l’estat espanyol. Només amb un estat espanyol que no sigui fill directe de l’imperi, aconseguirem dues coses, poder negociar amb uns termes d’igualtat i que els dos estat (si així es decideix) puguin mantenir unes bones relacions veïnals esdevenint motors del canvi de paradigme polític d'això que volem que sigui Europa,  que posi en el primer terme de les polítiques europees a les persones.

Mentre tot això arriba i fem per tal que arribi, el proper dia 20 de juny s’acaba el curs escolar i, per tant,  el tancament dels menjadors escolar. Uns menjadors  que al llarg del curs han permès que molts infants puguin gaudir d’un àpat complert i equilibrat. Treballar pel país, treballar per la república vol dir, també, trobar solucions concretes als problemes de les persones com aquest.

Us convido a compartir propostes, idees i ganes.

jb