El proper mes de febrer farà 4 anys de la mort de l'ALCALDE, en Toni Farrés, alcalde de Sabadell del 79 al 99.
Aquest apunt ens ve al cap per 3 fets:
1.-El diari Ara publica, avui, la carta setmanal de l'A. Om dirigida en aquesta ocasió a l'Antoni Farrés.
2.-El segon motiu té a veure amb el més que greu desprestigi del procés polític i, diuen, democràtic que pateix el nostre país i l'estat, a través de la ja escandalosa quotidianitat dels escàndols de corrupció que empastifen els partits polítics nascuts o refundats per a viure del procés de transició política després del franquisme.
Tot aquest procés no és més que la conseqüència d'una enganyifa colossal. En finalitzar el franquisme i davant la doble alternativa de transició o ruptura democràtica, la poc polititzada població del país, va permetre que les elits del franquisme i d'algunes altres elits que sorgien en aquells moments i que permetien als franquistes demostrar el seu tarannà obert i democràtic (el paper del PCE seria bo d'analitzar, entre la dicotomia de seure amb el hereus del franquisme o restar fora del "joc democràtic" que es proposava)triessin la reforma com la única sortida viable i no violenta.
El resultat no podia ser-ne altre... Les conseqüències ? Les que tenim:
Un poder que ha anat perpetuant unes polítiques liberals que han anat permetent l'enriquiment de les elits econòmiques i la depauperació de les classes populars (maquillat amb el període de prosperitat fictícia de la bombolla del totxo, que va permetre que la loteria toqués a alguns a costa dels diners d'altres (augment, desorbitat del preu de l'habitatge)
En definitiva tenim una classe política que governa a l'estil "cacic", és a dir, a la seva propietat política tot li és permès, des de les més estrafolàries i ruïnoses obres, fins a les prebendes i enriquiments personals... Ah, i ho viuen amb normalitat i no els digueu res que s'indignen.
Per sort, gent com en Toni Farrés ens permeten sostenir que ni tots els polítics són iguals, ni ens hem de rendir a allò que ens volen fer creure. Hi és que hi ha alternatives i altres formes de fer política.
3.-El record del seu període de parlamentari del 92 al 95. En Toni Farrés era el diputat d'Iniciativa adscrit a la nostra comarca. Això ens va permetre poder conèixer-lo.
Va ser un període actiu de la nostra formació a Sant Vicenç de Castellet.
Gràcies al Toni i la seva empenta i visió pragmàtica de la jugada, vam iniciar el procés que va generar la construcció de la residència assistida de la gent gran.
Ens va obrir portes quan el tancament de l'Escola Castellet, per a poder parlar amb el Conseller d'Ensenyament.
Ens aconsellà en temes quotidians. .
O es desplaça a Sant Vicenç per a conèixer (sense protocol) els problemes que més ens angoixaven.
Sempre hi era quan el necessitàvem !
I per acabar de reblar el clau... És segur que hi ha gent que en un moment donat deixa la política, amb totes les seves conseqüències. Així ho va fer ell, quan va entendre que l'acció política a Iniciativa no s'ajustava a la seva praxis.
I això avui continua passant. En Jordi Miralles (ex secretari general d'EU iA) deixa la primera línia política i retorna al seu treball anterior a correus. O en Joan Boada (el segon de Joan Saura a la Conselleria d'Interior) cap de llista durant temps a Girona, fa el mateix i retorna a les classes al seu Institut.
Entendre la política com a servei, com a tasca apassionant, on tothom hi és necessari però, al mateix temps, on ningú hi és imprescindible.
Entendre l'acció política com un exercici de radicalitat democràtica. Una acció política al servei de les classes populars.
Aquesta acció política és la que necessita el país !
* A proposit de la corrupció, us animo a descobrir la història que s'amaga darrera el títol d'aquest apunt, extret de la lectura de la carta de l'A. Om
* A proposit de la corrupció, us animo a descobrir la història que s'amaga darrera el títol d'aquest apunt, extret de la lectura de la carta de l'A. Om
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada